Trofeo Oscar Sevilla (Copa Espanya Ciclisme)

A vegades, sense pensar-t'ho, t'arriben oportunitats. Així va ser quan el Club Ciclista Montgrí (Esteve - Girona Costa Brava), a través d'una amiga, em va convidar a anar a Ossa de Montiel (Albacete) a participar a una prova de la Copa d'Espanya de fèmines. 

Va ser una cursa amb moltes sensacions diferents, amb moltes situacions noves per aprendre i molt diferent a on estic acostumada a competir. Es tractava d'una cursa de 3 voltes de 32,5 kilòmetres, sumant un total de 97,5 km, amb una pujada per volta de 6 kilòmetres on el més important era l'últim tros de pujada d'un kilòmetre aproximadament on s'arribava al 8% de desnivell. Entre cadets, juniors i èlit, més de 100 fèmines. Molta calor, entre 35 i 40 graus, i una mica de vent.

La primera volta va ser una mica estressant per mi, col·locar-me bé, no perdre el grup, totes juntes, fins a la pujada on es va tallar el grup. Un cop a dalt, em trobo bé i decideixo atacar, no m'ho crec, però ens hem escapat 3, una i jo fem relleus constants, però la 3a no col·labora. Una pena, decidim que el grup que ve per darrere ens agafi. És un esforç massa gran i estem tot just al kilòmetre 40.

Segona volta, el grup que ens hem quedat d'unes 20 corredores aguantem totes juntes, a la pujada les primeres se m'escapen però les puc reenganxar. Anem barrejades amb les junior que acaben de començar. Per tant, tornem anar en un grup força gran.

(Foto d'una altra carrera)

Tercera volta, aquí van començar les escapades bones, 5 escapades. Una del meu equip s'escapa i em toca   parar el ritme del "pelotón" perquè no l'atrapin. La 3a volta la fem a un ritme molt més baix, fins a l'última pujada on hi ha algun altre pal. Finalment, arribem a Ossa de Montiel, esprintem, però jo ara ja estic a 0 de forces, quedo 16a de la general i 12a èlit. Molt i molt satisfeta! Una gran experiència!