A vegades, sense pensar-t'ho, t'arriben oportunitats. Així va ser quan el Club Ciclista Montgrí (Esteve - Girona Costa Brava), a través d'una amiga, em va convidar a anar a Ossa de Montiel (Albacete) a participar a una prova de la Copa d'Espanya de fèmines.
Va ser una cursa amb moltes sensacions diferents, amb moltes situacions noves per aprendre i molt diferent a on estic acostumada a competir. Es tractava d'una cursa de 3 voltes de 32,5 kilòmetres, sumant un total de 97,5 km, amb una pujada per volta de 6 kilòmetres on el més important era l'últim tros de pujada d'un kilòmetre aproximadament on s'arribava al 8% de desnivell. Entre cadets, juniors i èlit, més de 100 fèmines. Molta calor, entre 35 i 40 graus, i una mica de vent.
La primera volta va ser una mica estressant per mi, col·locar-me bé, no perdre el grup, totes juntes, fins a la pujada on es va tallar el grup. Un cop a dalt, em trobo bé i decideixo atacar, no m'ho crec, però ens hem escapat 3, una i jo fem relleus constants, però la 3a no col·labora. Una pena, decidim que el grup que ve per darrere ens agafi. És un esforç massa gran i estem tot just al kilòmetre 40.
Segona volta, el grup que ens hem quedat d'unes 20 corredores aguantem totes juntes, a la pujada les primeres se m'escapen però les puc reenganxar. Anem barrejades amb les junior que acaben de començar. Per tant, tornem anar en un grup força gran.
 |
(Foto d'una altra carrera) |
Tercera volta, aquí van començar les escapades bones, 5 escapades. Una del meu equip s'escapa i em toca parar el ritme del "pelotón" perquè no l'atrapin. La 3a volta la fem a un ritme molt més baix, fins a l'última pujada on hi ha algun altre pal. Finalment, arribem a Ossa de Montiel, esprintem, però jo ara ja estic a 0 de forces, quedo 16a de la general i 12a èlit. Molt i molt satisfeta! Una gran experiència!