Dissabte passat a
Reinosa (Cantàbria) tenia lloc el Campionat d’Espanya de Triatló d’Hivern, i 2a prova de la Copa d'Espanya. Aquest
any les condicions meteorològiques no van acompanyar-nos: només començar a
córrer, un bon ruixat ens queia a sobre; un cop en bici, pluja, vent i neu i, per
acabar, ho rematàvem amb vent i neu en el tram de l’esquí de fons.
Els primers 10
kms corrent pels carrers de Reinosa van servir per fer una selecció natural de
les millors corredores. Jo acabava aquest parcial en 6a posició, bastant lluny
de les dues primeres corredores. Com em deia una companya de cursa, semblaven
“galgos”.
La pujada de
25kms a l’estació d’esquí d’Alto Campoo em van donar marge per poder remuntar i
arribar a atrapar a la 2a. La concentració en la cursa i la ganes de donar-ho
tot sortosament no em deixaven veure ni sentir el mal temps.
Començava a
esquiar, doncs, en 2a posició, però amb poc marge respecte a la 3a. La
transició va ser molt caòtica. El lloc era molt petit i els voluntaris
escassejaven. No em trobaven els esquís i jo esperant, mentre els segons anaven
passant. Em sembla que no m’havia calçat mai unes botes d’esquiar tan ràpid com
aquest dia.
El tram d’esquí
de fons van dissenyar-lo per les pistes d’esquí alpí! Si volien emoció, ho van
aconseguir. Si volien que els participants abandonessin i caigudes de “vídeos
de primera”, també! Eren tres voltes pujant i baixant per una pista d’esquí de
fons. En la primera baixada, amb massa confiança, vaig caure i vaig trencar
l’esquí. Per sort, em va aguantar i només em va passar l’Ana, que anava 2a.
Satisfeta, molt satisfeta, després d’una cursa així. Llàstima de la desqualificació del Ricard, que va aconseguir la 4a posició absoluta!
 |
| Ana Casares, Maider Gaztañaga i jo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada