dimecres, 14 de juliol de 2010

XTERRA FRANCE

El meu primer Xterra
Quan sabem fer una cosa, ens costa agafar-nos a fer una de nova. Aquest cop, però, vaig agafar el toro per les banyes i m'hi vaig llençar de cap. És el meu primer any amb btt i la meva tècnica deixa molt que desitjar, però no va ser motiu suficient perquè no m'apuntés al Xterra França. Els Xterra són comparables als Ironmans, triatlons més curts (olímpics) però amb btt. Es tracta també d'un circuit europeu i d'un d'internacional i els millors van al campionat del món a Maui (Hawaii), a l'octubre de cada any.

Així, diumenge, a les 2 del migdia, amb un sol de justícia, a Xonrupt (Gerardmer), 358 participants (42 fèmines) ens tiràvem a un llac per fer una volta de 1500m. Un indret molt bonic a la comuna de Vosges; boscos, llacs, vaques, poblets caracteritzen la zona. Així, doncs, natació fàcil i sense cansar-me, ja que lo bo estava per arribar. Fins ara, tot és molt bucòlic. Surto bé i força endavant. Els participants són menys bons nedadors que en la triatló normal.


El circuit de bici, 37km, molt tècnics, gairebé tot corriol i amb un desnivell acumulat de més de 1400m. Les pujades les vaig fent, però a les baixades la gent em passa volant. Al km. 7 sento bum!: literalment, un tio se m'ha emportat per davant en un tros de molts rocs. M'aixeco. La bici està bé. El meu genoll comença a sagnar... Ara sí, que serà dur. Estic feta un nyap. Vaig fent i intento pedalar sempre que puc. Al cap de 3 hores, arribo a la transició.
Ara quedem 10km de "trail", que diuen ells. Puja i baixa, tros d'asfalt i amunt agafant-me pels arbres, ara avall. Són dues voltes i em trobo bé. Per fi, veig el llac, estic a punt de creuar la línia de meta i de ser una finisher d'un Xterra. Sí!!!!!



3 comentaris:

Carol ha dit...

Molt bé Alba tu tampoc pares eh!!! ha d'estar super bé això del X-terra, per cert la foto on surts amb el caminet de fusta darrera teu m'encanta!!! petons txula!

laura ha dit...

ei wapa! si, les fotos son molt xules... felicita al fotògraf, jejeje! i felicitats a tu també, no hi ha res de que se't resisteixi eh ;)
mua!

Alba ha dit...

Carol, de segur que t'agradaria! Ptns!!!!

Laura, ei, que el fotògraf era professional, eh? en serio! Una abraçadaaaaa